Arriba el final del projecte

Després de l'estiu i d'un llarg procés de compartir experiències, coneixements i il·lusions, el projecte arriba a la seva fi. Avui dimarts 5 d'octubre ens trobem per avaluar globalment el projecte i per preparar la presentació de les nostres valoracions de cara al lliurament dels II Premis a la Dona Rural que promou la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, responsable també d'aquest projecte.

L'hora de la formació empresarial

La nova fase del projecte ha començat!

La formació empresarial que ve ara està dividida en cinc temes i anirà acompanyada de tutories. Comencem a mitjans de juny i acabarem a mitjans de setembre (amb una bona pausa per l'estiu). El programa és doncs el següent:

Sessió 1. Introducció al pla de viabilitat
Data: 15 de juny de 2010

Sessió 2. Google i les eines de treball remot
Data: 22 de juny de 2010

Sessió 3. Màrqueting orientat a mercat + Tutoria
Data: 29 de juny de 2010

Sessió 4. Legislació sanitària + Tutoria
Data: 6 de juliol de 2010

Sessió 5. Finances per a no financeres
Data: 14 de setembre de 2010

Sessió 6. Tutories finals del curs
Data: 21 de setembre de 2010

Bona formació!

Posant en comú expectatives i possibilitats d'intercooperació

En el darrer taller de reflexió (9/6/10) hem pogut posar en comú quins són els interessos personals, col·lectius i territorials dels projectes que es van identificar en el passat taller.


Un dels projectes més aglutinador d'interessos entre les participants ha estat el d'Agrobotiga i espai de serveis de dinamització territorial; hem pogut compartir informació d'altres iniciatives similars (Gallecs, L'Arada, Moianès...). Sobre ell n'hem estat parlant i identificant vinculacions amb els altres projectes:

A partir d'ara seguirem amb el procés de formació de gestió empresarial. Ens veiem el 15 de juny!

Compartint interessos

Després de la Ruta ens hem posat a treballar sobre els projectes que hem anat identificant cadascuna de nosaltres. Així han sorgit un bon grapat d'idees, individuals i col·lectives, que es podrien engegar a Pirineus:

1. Agrobotiga i serveis de dinamització territorial
2. Compartir projectes de gestió i depuració d'aigües
3. Espai físic i de serveis compartit per a professionals
4. Recuperació del conreu d'horts, xarxa de cessions productives i horts didàctics
5. Recuperació de masies com a refugis
6. Rutes a cavall entre cases de turisme rural i refugis
7. Assessorament sanitari a empreses i professionals
8. Tagesmutter (Mares de dia)
9. Atenció-acompanyament a gent gran
10. Recuperació de plantes remeieres
11. Recuperació de la memòria pagesa
12. Servei a menjadors escolars
13. Marca d'empresa compromesa amb el territori

Compartir ens ha permès identificar conjuntament algunes fortaleses i febleses d'aquestes idees.

Ruta pirinenca de cooperació empresarial

Gràcies a l'organització de la Núria (Burnat) i la Roser (Bombardó) i les aportacions de la Montse (Gasch), tenim una fantàstica i matinera ruta per dimecres 2 de juny:

Trobada a les 8:00h a Montellà

8:00h 8:15h – 8:45 Visita a Socarrel

Desplaçament a Arànser

9:15h -9:45h Visita a Cal Sandic

Desplaçament a Travesseres

10:00h – 10:30h Visita Ple de Bo

Desplaçament a Martinet

10:45h – 11:15h Visita Forn d’En Jordi

Desplaçament a Éller

11:45h – 12:15h Visita Hostal d’Eller

Desplaçament a Soriguerola

13:00h – 13:30h Visita a Niflauers.

14:00h DINAR i respirar!!!

En què s'assemblen Trento i Pirineu?

Les dones del projecte han estat debatent al segon taller (25/5) en què s'assemblen ambdós territoris i en què es diferencien, sobretot, per poder identificar oportunitats que s'obren aquí i que es podrien explorar des de la cooperació empresarial.

Aquestes han estat algunes de les reflexions:

SEMBLANCES:
Des de les fortaleses:
- Agritur i el Trau, són dues organitzacions que treballen per la promoció de l'agroturisme, el turisme rural, l'artesania i la producció local. Val assenyalar que el Trau està format per 90 membres i que el 60% són dones.
- Orografia de muntanya i rural que viu de la ramaderia.- Cultura "de muntanya", amb valors positius associats de fermesa, arrelament, estimació per la natura...
- Estructura familiar intergeneracional i necessitats socials associades.
- Aprofitament del paisatge com a reclam turístic, com a font de riquesa, des de la valoració del producte, l'arquitectura, la gastronomia, ...

Des de les febleses:- Cultura "de muntanya", amb valors negatius associats de tancament, individualisme, sentiment d'inferioritat, victimització...
- Formació tècnic en horticultura i producció ramadera

DIFERÈNCIES:

Des de les oportunitats:
- Consciència territorial i de comunitat desenvolupada; forta autoestima col·lectiva
- Connexions rerapaís i estructuració de la mobilitat des d'Europa
- Cobertura social de forma mancomunada privat-públic: afavoriment de les relacions intergeneracionals, ocupació de dones, serveis a la gent gran i a persones amb discapacitats, serveis a la infància...
- Combinació d'interessos privats i col·lectius + aprofitament d'espais infrautilitzats al territori
- Productes locals exclusius
- Aliances amb centres de recerca productiva
- Economia local basada en el consum compromès amb el territori
- Turisme rural més diversificat (en el cas de Pirineu: turisme rural, turisme de consum, turisme "de recerca")
- Educació cooperativa, en valors de cultura muntanyenca, amb implicació del professorat

Des de les amenaces:
- Èxode de gent jove i dificultats de retorn al territori per manca de mercat de treball
- Conciliació vida familiar i laboral
- Existència de bancs i caixes cooperatives
- Dimensió - extensió: territorial, poblacional, de massa crítica, en mobilitat i transports, en rendibilitat de les iniciatives econòmiques
- Pèrdua del/la "petit/a pagès/a" + tècniques de cultiu semi-perdudes
- Normatives molt rígides i poc adaptades a iniciatives de negoci de petites dimensions
- Model de producció lletera
- Llarga tradició de subvenció de la producció agrària
- Centre d'estudis universitaris i de recerca propi
- Cooperativisme com a motor de l'economia
- Territoris "fantasma"

Copartint l'experiència del viatge

Les companyes que han pogut viatjar a Trento han compartit l'experiència amb les que no hi vam ser.

Així, al taller (de 18 de maig) dinamitzat per la formadora d'Aposta, Ester Vidal, hem treballat sobre:

a) La cultura cooperativa a Trento, tot compartint:
- Hi ha cultura cooperativa a Trento? Què us fa pensar que n'hi ha? En què l'heu pogut copsar a les cooperatives que heu visitat? Com definiríeu aquesta cultura cooperativa?
- Quins són els elements d'aquesta cultura cooperativa? Quins d'aquests elements són causa i quins conseqúència de la dinàmica empresarial?
- Quin és el seu origen? Qui l'ha impulsat? Com ha evolucionat?

b) Els perfils d'empreses cooperatives visitades:
- Elements positius i negatius de cadascuna d'elles: el què més/menys us ha agradat; el què els funciona millor/pitjor; el que els dóna més/menys bon resultat.
- Què ha contribuït a aquests bons/mals resultats? (per ex. formació, aliances de col·laboració, xarxes, projecte comí de les persones impulsores, manera de treballar...)

Aquest treball ens ajudarà a identificar les possibilitats d'adaptabilitat de la realitat trentina a la realitat pirinenca.

Reflexions sobre el viatge a Trento

1.- L’experiència i el model de desenvolupament i de cooperativisme del Trentino pensem que és totalment aplicable a casa nostra (Cerdanya-Alt Urgell). Per les semblances en les característiques orogràfiques, el medi físic, biològic, el paisatge, l’estructura social, el tarannà de muntanya, l’evolució històrica, la limitació de serveis i la dispersió poblacional.

2.- Treballar i organitzar-se de manera cooperativa és una oportunitat real per sumar esforços i aconseguir objectius tant personals com per la comunitat i pel desenvolupament local a més gran escala.

3.- El perfil de cooperatives de la zona del Trentino és divers i aplicable a casa nostra. Té el seu origen a partir de petites idees de persones o grups de persones que responen a necessitats molt concretes del territori. Aparentment, poc ambicioses econòmicament o difícils d’estructurar i portar a la pràctica, però la lluita i l’esforç diari per aconseguir l’objectiu acaba resultant i repercutint en el benestar de les persones i també en l’entorn o comunitat on es desenvolupen. (Exemple TAGESMUTTER en petits nuclis rurals).

4.- La filosofia del cooperativisme és el full de ruta per un desenvolupament més “HUMÀ”: democràcia, reciprocitat, igualtat, solidaritat, profit cooperatiu intergeneracional, equitat, respecte i fidelitat, mèrit o mereixement, atenció cap als altres i humanitat, intercooperació, honestedat, transparència, pau, responsabilitat social, desenvolupament sostenible, llibertat, subsidiarietat i ajut recíproc SÓN VALORS PER NO OBLIDAR!

5.- En situacions de crisi el funcionament cooperatiu ajuda o permet superar-les d’una manera global i comunitària.

6.- L’organització en cooperatives és tant gran que a nivell global assumeix competències o serveis que a casa nostra està portant a terme o estan a càrrec de l’administració.

7.- Amb perspectiva de gènere, dóna un marc de treball amb moltes possibilitats, no obstant a l’igual que a Catalunya hi ha molta feina per fer.

8.- Les TAGESMUTTER és un exemple d’èxit de millora de la qualitat de vida i possibilitats laborals per les dones, sense oblidar l’efecte social i econòmic de l’iniciativa sobre l’entorn on es desenvolupa.

"Reflexions fetes per la Cesca Casadesús i la Roser Bombardó tot fent un cafetó a Trento"

Les dones de la Cerdanya afronten la crisi fomentant el cooperativisme

Regió 7 es fa ressó del projecte de foment del cooperativisme entre dones de Pirineus.

Preparant el viatge cooperatiu

Dimarts 4 de maig, les dones pirinenques s'han reunit per tal de preparar aquells temes que més els interessa del viatge cooperatiu a Trento de la setmana vinent:

1) Perfil de les cooperatives: orígens i evolució, abast actual, objectius que persegueixen, motivacions de les persones sòcies, estructura, lideratge, volums d'inversió, perfil lucratiu, repercusió dels beneficis, resolució de conflictes interns, aliances externes, etc.

2) Aplicabilitat al territori pirinenc: què es fa a Trento que pot inspirar al Pirineu? com incideix el cooperativisme en el desenvolupament del territori? actua el cooperativisme com a antídot del despoblament? com es gestions cooperativament la dispersió territorial?

3) Cultura cooperativa: orígens i evolució, elements clau de la cultura territorial cooperativa (educació, comunicació, nivells socioeconòmics de la població, estructura sociopolítica, etc.), entorn favorable, mesures de suport institucional-públic, etc.

4) Associazione Donne in Cooperazione: quins són els seus origens? perquè els cal una associació, amb quins objectius, quins problemes comparteixen? quins paral·lelismes té amb l'Associació de Dones Món Rural Cerdà? com canvia la vida de les dones (familiar, professional, econòmica...) el fet de participar en l'economia cooperativa? com estructuren el lideratge organitzacional? de quins serveis complementaris disposen les dones per conciliar vida personal-empresarial-familiar?

Els sectors d'activitat de major interès són aquells que tenen a veure amb l'agroproducció, el turisme rural, la gestió sostenible del territori i els serveis a les persones (infants, persones grans, persones malaltes, persones amb discapacitats...).

Esperem que de tot plegat en treguin molt bones experiències i les puguin compartir amb la resta de dones el proper 18 de maig.

Bon viatge!